La invasió dels coatins a la Serra de Tramuntana (o "Quan tot s'ajunta")

Potser que aquest animaló de la foto vos sembli d'allò més adorable, però a jo ahir me va donar un susto de mort (i una història per contar, això és la part bona).
Resulta que fa unes setmanes passejava pel Comellar de sa coveta negra (darrera etapa del GR-222, per si a algú li interessa) amb el meu amic Joan i la meva cussa Carla. Tornant, varem veure un cartell que avisava de la presència d'una espècie invasora: el coatí de coa anellada (nasua nasua). Me va fer gràcia l'avís i vaig pensar que aquests de la Conselleria de Medi Ambient eren uns exagerats i que haurien posat el cartell per un o dos exemplars que s'hagin vist els darrers anys per aquí...
La cosa és que ahir va esser un dia "complicat": Per no entrar en detalls direm que duia vuit dies de síndrome pre-menstrual i ja no podia més, havia deixat la roba al sol perquè s'acabàs d'eixugar (estava estesa desde diumenge i encara era humida) i a mig horabaixa va ploure tant que me la va deixar xopa, no havia pogut berenar ni dinar i només tenia ganes d'arribar a casa i tirar-me damunt el llit.
En sortir de la feina vaig anar a veure el meu metge per demanar-li drogues anti-dolor menstrual i fer la xerradeta. Després a la farmàcia a comprar els remeis, després a visitar la meva veinada que té la mare ingressada amb un càncer terminal i aquest nadal passat se li va suicidar un altre cunyat (van tres en tres anys...). Entre una cosa i altra vaig arribar a casa a prop de les deu. Vaig amollar na Carla una estona i A LA FÍ vaig arribar a casa.
Tot d'una vaig veure que na Carla estava nerviosa: hi havia una aixeta amollada (qué estrany! -vaig pensar,- se nota que no estic gens fina...)
Res, vaig aturar l'aixeta pensant en la quantitat d'aigua que s'hauria tudat i vaig acariciar na Carla per tranquilitzar-la.
- Va, tranquila, només és una aixeta, ja sé que fa renou i t'haurà molestat, però ja està, ok?
Però no, ella no es tranquilitzava.
Vaig anar a deixar la bossa de ma damunt la taula per poder fer-li més cas a la histèrica de la meva cussa. Algú havia obert la botella de vi que tenia començada damunt la taula i l'havia escampada per tot, hi havia coses tomades enterra...
"Han entrat a robar!?"... "No hi ha res tocat, què ha passat aquí?"
- Carla: què és tot això? (No, ella no pot haver fet això...)

Una petjada marcada amb vi damunt la taula me va fer pensar que havia entrat un moix i d'aquí el desastre. Quan vaig tornar a mirar vaig veure que no era una petjada de moix sino de rata "i ben grossa! joder, el que me faltava avui!!!".

Agaf la granera i començ a inspeccionar, sent un renou adalt, puj, encenc el llum, hi ha una "caca" que no és de na Carla (ella mai fa això dins la casa) i una estora enrodillada que estava darrera una cortina cau enterra....Retir la cortina i veig una enorme coa peluda, retxada, que penjava d'un cul gruixat i igualment pelut. La coa, el cul i tot el que anàs aferrat a ells, estaven provant de pujar damunt el meu armari (me cag en tot!!! -si, ja veis que som una malxerrada quan la cosa se gira- vaja bitxo m'ha entrat a casa!!!)
Trec na Carla, apag el llum, tanc la porta i baix l'escala tot en un.
I ara què faig?
Crid en Biel (el meu veinat que acaba de visitar)... no, que ja deu dormir.
Crid en Gaspar (un altre veinat) que és caçador a mem si el me mata... no, que hi haurà sang per tot i tampoc són hores de pegar trons.
De moment, crid ma-mare per avisar-la que no se'n vagi a dormir per si mos hi presentam na Carla i jo a demanar "posada per aquesta santa nit". Mòbil desconectat, bé, ja me cridarà...
Crid l'112. Me pareix ridícul però no se m'ocorr res més:
-u-u-dos bon vespre?
-bon vespre, m'ha entrat un animal a casa i no sé què fer, estic assustada
-(silenci...) quin animal és?
-miri, si no fóssim a Mallorca li diria que és un "mapache" però... no sé què dir-li
-un moment, miraré de localitzar la policia municipal
-a aquestes hores no els trobarà, sino, ja els hauria cridat jo...
-un moment per favor...
(u-u-dos! naninoninonino...u-u-dos! naninoninonino...u-u-dos! naninoninonino...u-u-dos! naninoninonino...)
-el seu telèfon és el 971XXXXXX?
-si
-molt bé, la cridaran del Cofib
-del què?
-del Consorci de recuperació de la fauna (això no seria el "Corefa"? -sí, el meu cap no deixa de fer observacions inútils ni en els moments clau-)... avui?
-sí, clar!
-aaah, val! moltes gràcies, bona nit
-bona nit...

Prrit, prrit!!
-Digau?
-Bon vespre
-Bon vespre
-Telefon del Cofib, vos ha entrat un animal a casa?
-Sí...
-Quin animal és?
-Diria que un "mapache" si no fóssim a Mallorca...
-Bé, no s'estranyi, molta gent els compra com mascota quan són petits i llavors els amolla.... bla, bla,bla, bla, bla (i mentre el bitxo rapinyant el meu armari per enfilar-s'hi) patapum! (ah, ara deu haver caigut...)...tot d'una que arribi a Selva la cridaré.
-Ok, prengui nota del meu mòbil perquè jo me'n vaig de casa fins que vostè arribi.
-Perquè? (sorpresa superlativa)
-Perquè estic morta de por i la meva cussa més. L'esperaré a la creu de terme, davant el bar del Barça. El meu mòbil és 6XXXXXXXX. Estareu molt a arribar?
-Bé, jo ara partesc de Palma, m'he d'aturar a Santa Eugènia i llavors vendré tot d'una.
(tot d'una? què deu entendre aquest bon home per "tot d'una"??!!)...
Cansada, nit tancada, una aigua de mil dimonis que seguia banyant més i més la meva roba estesa, un animal salvatge "molt hàbil" (segons el del Cofib) que volia fugir com fos de dins el quarto on l'havia tancat... Agaf na Carla, el tabac, el mòbil i les claus. Mos enfilam tots dins el cotxe i aparc davant la creu de terme. 75 minuts fumant, maleïnt el món i vigilant que amb la pluja no me fugís la cobertura del mòbil. De cop entenc que l'animal fa dos dies que és a casa, per això les petjades estranyes dins el bany, els renous pel corral...
La caçera va durar uns 20 minuts, la dona del caçador (embarassada de vuit mesos i mig) i jo, esperant al carrer, na Carla tancada dins un altre quarto lladrant com una condemnada, pams, pums i flastomies que sortien del quarto de la bèstia i el caçador, ma-mare que me crida al mòbil, pluja, fred...
"Ja està, ja podeu pujar!!"
L'animal ja estava engabiat, el quarto estava girat damunt-davall, el veinat pitava perquè el meu cotxe (deixat enmig del carrer per les presses) no el deixava passar, surt corrent, llev el cotxe, el veinat me mira amb mala cara, torn a la casa, baixam, la gàbia va a la maleta del seu cotxe, el caçador m'explica que és biòleg, però que ara és com "una espècie d'Indiana Jones", que ha duit la seva dona perquè pot parir en qualsevol moment i no la podia deixar tota sola a casa, que l'animalet és un coatí i que és una cria, que de grans són agressius sobretot els mascles, que estan criant a les totes per la Serra de Tramuntanta on són una espècie invasora (això me sona, no? té gràcia!) que he fet el millor que podia fer en aquest cas: tancar-lo i avisar-los, que ara omplirem una fitxa i ja podré anar a dormir, que hi ha gent que l'ha cridat a les dues del matí perquè els ha entrat un colom a casa (!?!)...
Omplim la fitxa, me deixa el seu telèfon per si es repeteix la cosa (esper que no, la veritat!!) li explic que en aquesta casa hi venen tots els bitxos perduts (en tres anys: un moix, dos cans, quatre ocells, una rata vella... i no li dic res del ionqui terminal de sida ni de l'adolescent que havia fuit de ca-seva) mentre pens que potser jo també som un bitxo perdut i per això he vengut a aquesta casa.
Se'n van, els desig que vagi tot bé al naixement de la seva filla, els don una botella de cava que m'havia donat el meu estimat metge (ho sent molt, rei, però...) perquè ho puguin celebrar.
Entr a casa, amoll na Carla, mir el quarto tot girat, apag el llum i baix.
Encara flipada del que m'ha passat, crid ma-mare, li dic que ja ha passat tot i que estam bé.
La una passades quan me pos dins el llit (sense haver sopat) aprop de les dues quan aconseguesc adormir-me... demà anirà a fer feina na Rita.
----------------------------------------
He anat a fer feina però tard.
L'horabaixa ja no, no podia més.
El susto encara no m'ha acabat de fugir.
Avui no vaig a ballar.
-----------------------------------------
Si veis un "mapache" a lloure: telefonau el 607554055 o l'112, deis que heu vist un "coatí", i donau totes les dades possibles sobre la localització de l'animal. Si és a un lloc on pogueu tancar-lo, no el deixeu fugir. Si no, no proveu d'agafar-lo. Si el matau, avisau igualment. Vos atendran de meravella, de veres.