Ara no

1 - Un cel vermell i encès delimitat per un nigul totalment pla, inmens. No és un nigul de vent, a pesar de tot, és un nigul amb bonyets, com si fossin bolletes de cotó (Clar, els niguls sempre els comparam amb el cotó...). A davant aquest cel, retallades en negre, les siluetes dels arbres ja sense fulles i d'una xemeneia altíssima, que és l'única que no s'engronsa amb aquesta ventada.
2- El vent (?!!) ha arrabassat i fet bocins el semàfor de davora l'estació del tren i ara aquest jeu enterra davora la gespa, fet pols.
3 - Unes palmeres (sí, ja sé que vos agrada més dir "fassers", però jo dic "palmeres")... Això, unes palmeres ben verdes ballen acompassadament davant l'antic quarter de la guàrdia civil d'Inca, tot de color burdeus, ara reconvertit en centre cívic. (Me fa gràcia descobrir el paral·lelisme entre "civil" i "cívic" i les connotacions tan diferents que tenen aquestes dues paraules per jo) Les palmeres-fassers pareix que volen animar l'edifici a ballar, però aquest no se mou...
4 - ...no se mou, mira embambat com desfilen per la seva vorera tres femeters, perfectament uniformats, amb el seu taronja fluorescent i les seves bandes reflectants, empenyent els seus poals grocs amb rodes. Desfilen tots tres al pas, sense rompre la fila, equidistants, conscients potser de la gran tasca que es disposen a dur a terme. És possible que l'edifici senti una mica de malenconia d'altres desfilades més pomposes?

Quan fas tard a fer feina, no te pots aturar a fer quatre fotos... però pots provar d'escriure-les.