Somii coses rares

Aquesta nit passada he sortit de la feina per anar a berenar. L'entrada del bar estava bloquejada per una filera de cossiols. Sorpresa, he vist que qui hi havia darrera la barra era la meva companya de feina i ja ho he entès tot : els cossiols eren fruit de la seva perícia habitual... Els he retirat per poder entrar, m'ha duit una feinada, però finalment ho he aconseguit.

Passejava per la fira del poble i m'han oferit unes galetes molt bones que havia fet en Pere... (Ah! torna a esser per aquí? feia temps que no sabia res d'ell... i ara cuina? vaja...)

He anat a la benzinera a posar benzina i just quan m'he aturat davant la manguera s'han apagat tots els llums i he vist com es tancava la barrera. He voltat just a temps per veure com l'empleat partia cap a ca-seva i amollava el ca que guarda la benzinera durant la nit. Inexplicablement, he sortit de la benzinera i he tornat a la fira del poble, però ara era com un passeig d'estiu, ple de guiris i terrasses... Un cotxe elèctric feia voltes intentant temptar els possibles clients a colcar-hi una estona. Pens que potser me serviria per tornar a casa, però descart el pensament dient-me que tenc cada idea...

M'he aixecat esgotada i encara tenc son, a mem si avui puc somiar que me relax a vorera de mar i demà aixecar-me noveta!