PHARRELL WILLIAMS - HAPPY (WE ARE FROM MALLORCA)

Dos segons de fama (encara me'n falten 58 per tenir el meu minut)

Visc

Visc en un lloc ple de sol i de silencis,
de presències molestes i
absències doloroses.
Un preciós paisatge desolat
(un desert?)
m'habita.
I jo visc,
que és molt més del que
se'm podia demanar.

#spanishrevolution

#yeswecamp #acampada(la ciudad que sea) #estoesreflexion #nolesvotes #democraciareal #democraciarealya #nonosvamos #notenemosmiedo #15M Y no tenemos nada más que añadir? Estoy convencida de que sí, de que tenemos mucho que añadir y de que aunque en este mismo minuto se levantaran todas las acampadas del mundo; cada uno, incluso a título individual, lucharía por poner su granito de arena en hacer que este inevitable cambio sea para bien. Suerte a todos!!

Cap a la feina

Tot el camí és entre ametlers florits, a qualque finca hi ha oliveres, d'altres tenen garrovers mesclats amb els ametlers.
Quan entram al poble, el sol comença a sortir per darrera els ametllers mentre la boirina que dorm damunt les cases comença a escampar. Només el campanar se'n salva, de la boirina.
Voltam pels carrers, tornam a trobar el campanar, el sol ja li pega de ple i el puig de S'Alcadena (Son Cadena?) tot rosat, li fa de teló de fons.
Cada dematí, una festa per la vista.
BON DIA!

Somii coses rares

Aquesta nit passada he sortit de la feina per anar a berenar. L'entrada del bar estava bloquejada per una filera de cossiols. Sorpresa, he vist que qui hi havia darrera la barra era la meva companya de feina i ja ho he entès tot : els cossiols eren fruit de la seva perícia habitual... Els he retirat per poder entrar, m'ha duit una feinada, però finalment ho he aconseguit.

Passejava per la fira del poble i m'han oferit unes galetes molt bones que havia fet en Pere... (Ah! torna a esser per aquí? feia temps que no sabia res d'ell... i ara cuina? vaja...)

He anat a la benzinera a posar benzina i just quan m'he aturat davant la manguera s'han apagat tots els llums i he vist com es tancava la barrera. He voltat just a temps per veure com l'empleat partia cap a ca-seva i amollava el ca que guarda la benzinera durant la nit. Inexplicablement, he sortit de la benzinera i he tornat a la fira del poble, però ara era com un passeig d'estiu, ple de guiris i terrasses... Un cotxe elèctric feia voltes intentant temptar els possibles clients a colcar-hi una estona. Pens que potser me serviria per tornar a casa, però descart el pensament dient-me que tenc cada idea...

M'he aixecat esgotada i encara tenc son, a mem si avui puc somiar que me relax a vorera de mar i demà aixecar-me noveta!

Emocionada

Avui dematí he rebut aquest missatge:

Assumpte: esto lo escribieron para tí

Pies hermosos

La mujer que tiene los pies hermosos
nunca podrá ser fea.
Mansa suele subirle la belleza
por tobillos, pantorrillas y muslos
demorarse en el pubis
(que siempre ha estado más allá de todo canon)
rodear el ombligo, como a uno de esos timbres
que si se les presiona, tocan para elisa
reivindicar los lúbricos pezones a la espera
entreabir los labios sin pronunciar saliva
y dejarse querer por los ojos espejo.
La mujer que tiene los pies hermosos
sabe vagabundear por la tristeza.

de Mario Benedetti

Lo lei ayer..............pensando en ti, seguro que sabes vagabundear por MI tristeza

Besossssssss 

--------------------------

i... sí, estic emocionada!
No és cada dia que algú pensi en jo llegint en Benedetti, encara que (ara que ho pens) tampoc és el primer pic... ara sí que sí que estic emocionada!!
El motiu d'aquest d'avui? La foto del meu perfil ...

Perquè??

Com així encara les posen si TOTHOM sap que NINGÚ se les menja?
És un complot? Amb quina obscura finalitat?